8M Amposta__IMPOSTORES: Diàleg i reapropiació del síndrome de la impostora

El síndrome de la impostora s’activa en entorns laborals, però, neix de l’entorn laboral? Ens parla, únicament, de lo laboral? 

Quina informació em dóna sobre mi mateixa? 

Quina informació em dóna sobre el context en el que apareix? 

Quines emocions activa la impostora? 

Quina història tinc jo amb aquesta emoció? Quan apareix? Amb qui? On? Com acostumo a respondre? I l’entorn, com respon? 

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------El concepte de síndrome de la impostora pot ser útil per detectar una dinàmica generalitzada (social) de subestimació i pèrdua de confiança en les dones en entorns professionals o tècnics, però alhora pot actuar com a homogeneitzador d’una vivència que ens dóna informació individual i concreta sobre com enfrontem els reptes, el lideratge, l’exigència, etc. Trobant aquest relat propi, podrem identificar plegades els mecanismes socials que hi influeixen i, a partir d’aquí, decidir com posicionar-nos. 

No venim a fer una masterclass, sinó a acompanyar un procés d’autodescubriment i elaboració de discurs íntim i social. 

A la primera sessió detectarem com opera la sensació d’”impostura” i quin impacte ha tingut en cadascuna de nosaltres, quina forma té, què diu, quan apareix, què genera en mi i en el voltant, com em fa sentir, etc. Compartirem en grup aquests descobriments i relats, detectant malestar i filant-los per trobar allò compartit o universal. El següent pas serà detectar quines respostes s’han donat fins al moment a aquesta sensació i entendre d’onvenen aquestes respostes. 

En farem una diagnosi i prepararem la segona sessió enfocada a seguir treballant i aprofundint, centrant-nos més en eines i recursos que neixin de les necessitats i el discurs propi i, idealment obrint la porta a la catarsi i l’apropiació de l’experiència. 

No neguem el síndrome, no el patologitzem ni l’homogeneitzem, no ens quedem a dir: “això és una putada, està malament, hem de treure’ns-ho de sobre”, sino que ens quedem a atendre què vol dir això? Què em diu a mi i què ens diu a nosaltres? I, des d’aqui, trobar camins propis.